La intel·ligència artificial en videojocs
Tothom ha sentit a parlar alguna vegada de l’anomenada i famosa intel·ligència artificial, però de segur no tant en el món virtual dels videojocs i és que és una tecnologiat tan peculiar que es desmarca de la resta d’intel·ligències aplicades a la ciència, medicina o fins i tot dret.
Abans de començar a parlar d’aquesta relativament «nova» tecnologia i més concretament aplicada als videojocs, la intel·ligència artificial intenta simular un comportament el màxim humà possible mitjançant l’ús de tècniques complexes com el «machine learning», «deep learning» o processament del llenguatge. Per tant, amb això ja ens podem fer una idea de la direcció que prendrà tot el món virtual amb aquestes implementacions.
Quan parlem d´ intel·ligència artificial virtual és important distingir-la d’altres tipus ja que aquesta està orientada a l’entreteniment i, per tant, compleix una funció lúdica i és per això que no està sotmesa a decisions morals ja que no té cap aplicació al món real. Tot i així, no deixa de ser una tecnologia igual d’eficient i efectiva que la resta, però cal no confondre aquesta eficàcia amb perfecció, ja que a ningú li agradaria que un enemic t’eliminés amb un tir al cap a 1Km de distància. És per aquest motiu que el futur d’aquesta A.I. virtual vol processar més quantitat de dades i, al mateix temps, prendre decisions més humanes per proporcionar als jugadors una jugabilitat increïblement realista a nivell humà.
Anteriorment, he mencionat que és una tecnologia relativament «nova» entre cometes, degut a que ja s’implementava de primeres amb el naixemenet de la indústria del videojoc. Tenim exemples com els jocs d’escacs desenvolupats els anys ’50 o el Pong del 1972. Obviament, la tecnologia de l’època no era la que tenim ara i, per tant, eren sistemes de A.I. molt simples. Ja a la dècada dels 80 es van produir certes innovacions amb el sorgiment de Rogue (1980) i Elite (1984) els quals generaven escenaris aleatòriament mitjançant algorismes.
Més endavant, a la dècada dels 90, també es va millorar molt l’ús i implementació de la A.I. virtual amb l’aparició de Starcraft (1998) i Age Of Empires (1997) els enemics dels quals ja plantejaven tàctiques en base als moviments del jugador. Per últim, tindriem les creacions de mons infinits en Minecraft (2009) i No Man’s Sky (2018).
Per acabar, el futur dels videojocs és molt incert, però de segur que vindrà de la mà de A.I. com Angelina desenvolupada per Michael Cook l’any 2011, la qual és capaç de desenvolupar videojocs des de zero de manera relativament senzilla, ja que és suficient amb proporcionar fotografies i fragments de text per crear mons completament nous.
imgvideogames 
Responder